PEIRAFORCA-ROC COLOM

És dissabte i ens llevem ben d'hora, no hem trobat gaire informació sobre el nostre objectiu d'avui, és una cresta poc coneguda tot i la seva bellesa i lo assequible de l'escalada. Així que comencem a caminar que encara és fosc.

En una hora i 1/2 arribem al refugi lliure i aquí comencen els dubtes de per on continua el nostre camí.

Decidim sortir del GR per, després d'atravessar un torrent, enfilar-nos pendent amunt pel mig dels nerets. Quan hem superat la zona de nerets, arribem a un laberint de roques que hem de creuar per on podem i així afrontar una penosa canal d'herba que ens portarà al coll. El què havia de ser 1 hora i 1/2 es converteix en més de tres hores.

Són aproximadament les 12 quan arribem al coll. Aquí comença una escalada fàcil que ens porta al cim del Peiraforca. És aquí quan veiem el què ens espera. El Roc Colom que des d'abaix semblava aquí mateix ara el veiem a la distància, ens separa un seguit de gendarmes i agulles que haurem de superar.

Progressem poc a poc per la cresta, disfrutant cada pas de l'escalada. Aviat hem de treure la corda, hem de començar a rapelar per baixar dels gendarmes, és massa dret per desgrimpar i fins i tot desploma una mica.

Més endavant arribem a un pas que sense ser difícil és exposat i decidim encordar-nos.

Ja portem 3 hores a la cresta i comencem a prendre consciència que haurem de retirar, el dia és curt i no tindrem temps de fer cim al Roc Colom amb llum de dia.

Escalem una agulla aprofitant unes fissures a la roca, dalt hi ha un biouvac en una llosa de pedra, baixem fent un ràpel d'uns 45 metres per arribar a un coll que ens permet la retirada.

La baixada fins a trobar el GR és camp a través, primer una forta pendent per una canal amb una tartera descomposta que deixa pas a una pendent d'herba. Sortim de la herba per creuar un caos de roques fins a trobar una zona de neret molt espessa. La baixada es fa molt penosa, el terra sota els nerets està ple de forats i pedres on anem caient i ensopegant que no veiem degut a l'espessor del mantell de neret.

Al final arribem al fons de la vall, aquí ja trobem el GR que ens tornarà a les autocaravanes passant pel refugi.

Una vegada més ens ha atrapat el negre... Cau la nit, però per sort ja estem a la pista i només ens queda 1/2 hora de camí aproximadament.

No hem pogut completar la cresta, però hem disfrutat molt allò que hem fet. Haurem de tornar a l'estiu amb més hores de llum...



Comentaris

Agustí ha dit…
Com sempre,felicitats per la crònica! Tot llegint-la vaig imaginant com devia ser de xula l'excursió.
Joan Castellví ha dit…
A l'estiu m'hi apunto!! m'ha encantat!! i això que travessar un neret no se si ho he fet mai...
mariona ha dit…
Vàreu disfrutar malgrat les poques hores de llum de finals de novembre. A veure si la podeu acabar a l'estiu i ens hi podem apuntar alguns perquè pinta molt bé.
Josep Mª ha dit…
Ets un artista !!! amb aquestes cròniques no m'estranya que despertis les ganes d'anar a fer la cresta en els que no van poder venir.