NAIXEMENT DE LA RIERA DE MERLÈS

24 d'abril 2013

Església de Sant Jaume de Frontanyà

Avui hem decidit anar a fer aquest recorregut, ja que tenim especial curiositat per conèixer el naixement dels rius del nostre país.

Seguint les indicacions del llibre "Excursions als naixements dels rius de Catalunya" d'Albert Vicens Llauradó, "XII Premi Vèrtex", hem fet l'itinerari, però sobre el terreny hem trobat un parell de punts perdedors una mica perdedors i es per això que ens decidim explicar la nostra experiència sobre recorregut, amb la intenció d'aclarir aquest parell de punts, ja que en cas d'equivocar-se ens algun d'aquests punts pot comportar fer un parell d'hores de marrada.

Comencem el camí a l'esquerra de l'església de Sant Jaume de Frontanyà vorejant el cementiri. De seguida travessem la carretera de La Pobla de Lillet i continuem per una pista asfaltada d'enfront. Cinquanta metres endavant s'acaba l'asfalt i deixem a la dreta la masia de Casablanca, i per la pista de l'esquerra baixem cap al fons de la vall.

Després d'una forta baixada (possible drecera) arribem a un encreuament. Prenem la pista de la dreta, baixant encara. De seguida creuem el torrent i després d'una curta pujada travessem les feixes de Can Volant (restes de la casa damunt del camí).

A 10 minuts hi ha bifurcació de pistes, prenem la de la dreta, baixant.

Nova cruïlla, seguim la pista de l'esquerra, travessem a gual el torrent. Cent cinquanta metres més enllà, a mà dreta descobrim el gorg del matxo, un dels molts que trobarem al llarg del recorregut.

Continuem per la pista principal, sense fer cas dels trencants secundaris, avançant pel marge esquerra de la riera del Molí, o sigui, tenim la riera a la nostra dreta.

Encreuament, tombem a la dreta per la pista principal. En un revolt de la carretera a l'esquerra, ens desviem (uns 30 m.)  per un corriol a la dreta que ens porta al gorg Blau.

Tornem a la pista i al cap d'avall de la baixada creuem la riera.

Seguim la pista i passem pel costat de les ruïnes del molí de Moreta, uns metres més avall a la dreta hi ha la font del Molí. Aquí hi ha dues opcions, continuar per la pista o travessar la riera i procurar descobrir un corriol que a trossos es fa fonedís i es segueix pel mig del bosc sense cap indicació. Aconsellem passar per la pista. Més endavant, després de trevessar la riera, conectem amb la pista cimentada de Sant Esteve de la Riba, la prenem cap a l'esquerra travessant el riu. Comencem a pujar i a uns 100 metres hi ha un corriol que baixa decidit sobre el gorg Rodon.

I uns 20 metres més amunt hi ha un altre corriol que també baixa entre els arbres fins el gorg Negre.

Tornem a la pista que puja amunt fins a Sant Esteve de la Riba.

Deixem Sant Esteve de la Riba a l'esquerra i continuem per la pista, deixant a la dreta l'antic camí de transhumància a Grombrén. Ens tornem a apropar al riu, ignorant una pista secundària que baixa a mà esquerra. A partir d'aquí anirem seguint sempre la pista principal ignorant els trencalls secundaris, tot remuntant la riera de Merlès, aquí anomenada rec del Prat fins el seu naixement.

Aiguabarreig del rec del Forat, a la nostra dreta, amb la riera de Merlès (rec del Prat). Continuem pista amunt, travessant l'afluent. Poc més enllà passem pel costat del molí de la Riba. La vall, que fins aleshores havia seguit una clara direcció nord, tomba progressivament a l'oest. Des d'aquesta serralada, que supera els mil cinc-cent metres d'altitud, devallen tres torrents que alimenten la riera de Merlès, i que anirem travessant al llarg de la caminada: el rec de la Rovira, el de Corrubí i el de Tubau.

Travessem el rec de la Rovira just on un petit embassament reté les aigües de la riera de Merlès. Poc abans, ran del camí hem passat per la font del Pantà.

Una mica més endavant hi ha el bonic salt de Caselles.

Bifurcació, travessem la pista de l'esquerra, una mica més avall travessem el riu per un pont de ciment.

A l'altra banda del pont, trobem una cruïlla i prenem la pista de la dreta, (la de l'esquerra ens portaria a la masia de Les Planes). A partir d'aquí podeu seguir uns senyals rodons vermells. A uns tres minuts un camí travessa el riu, no l'hem de travessar, hem d'esperar dos minuts més, llavors si, hem de travessar el riu i pujar pel camí suaument, ara pel marge esquerra de la riera de Merlès, o sigui tenim la riera a la nostra esquerra.

 Anem seguint els senyals vermells travessem el rec de Tubau, darrer afluent remarcable que baixa dels alts de Tubau. Poc més enllà compartirem els senyals vermells amb uns de verds, aquests verds s'acaben quan arribem a un salt d'aigua i gorg molt bonic. (En aquest indret es veuen restes d'haver muntat algun esport d'aventura, ara les poques passeres estan obsoletes). Per veure el gorg hi ha un petit corriol, que comença en un senyal en un boix a l'esquerra, hi ha uns 10 metres fins el gorg.

Una vegada visitat el gorg tornem a la pista i de seguida la deixem i agafem un camí a la dreta que puja un marge i dona a un pla. Deixem la riera enrere i seguim el corriol, que no tardarem a travessar altre vegada a gual i de seguida trobem un petit salt amb el seu gorg, passem pel costat per un corriol entre boixos i el travessem a gual uns metres més amunt. Agafem un corriol a l'esquerra, de seguida el corriol es converteix en camí i uns metres més enllà en un camí ample herbat. Anem seguint els senyals vermells, que una mica més endavant compartirem amb uns de blaus, que no deixarem fins trobar la carretera que ve de Tubau.

Arribem a una gran esplanada i trobem les ruïnes de Can Ribollet.

Continuem pel camí seguint les marques fins que sortim a la carretera que ve de la casa de Tubau, la seguim a l'esquerra fins a trobar  un regaró, a la dreta de la carretera, amb moltes senyals blaves i una palanca de fusta, però L'aigua d'aquest petit torrent ve de més amunt.

 Cal seguir la carretera a l'esquerra on uns metres més amunt trobarem la font de La Mata, es tracte d'una surgència on l'aigua brolla del subsòl a través d'una obertura de la roca. Ens trobem davant un dels dos naixement de la riera de Merlès.

Per veure la surgència superior, cal continuar per la pista, que ara comença a pujar. Cinquanta metres més enllà de la font de la Mata, prenem una pista secundària que arrenca a mà dreta, superant un filat. Després d'una curta pujada, la pista esdevé sender i baixa a cercar el rierol. Aquí no hi ha senyals, bifurcació, seguim el corriol de l'esquerra, pocs metres més endavant fem cap al riu, el travessem i per un corriol poc definit remuntem el seu marge esquerre durant uns dos-cents metres. Si es vol evitar la vegetació una mica espessa de vora el rierol, es pot agafar un corriol, que comença on hi ha una fita i pujar, i quan més o menys hem fet aquests dos-cents metres, una altre fita ens indicarà que hem de baixar fins a tocar el rierol i que és on hi ha un dels naixements de la riera de Merlès. L'aigua acumulada a la cubeta superior s'infiltra i raja per uns degotalls entre concrecions calcàries, al peu de les quals s'embassa i comença el seu viatge torrent avall.

Tornem a la pista i seguim a la dreta fins el Coll de Sant Jaume, seguim la carretera cap a l'esquerra fins a Sant Jaume de Frontannyà.

 

Informació sobre aquesta riera treta del llibre "Excursions als naixements dels rius de Catalunya" "de Albert Vicens Llauradó: La versió oficial situa el naixement de la riera de Merles als alts de Tubau, una serralada de formes arrodonides que tanca la conca pel nord.Això no obstant, el curs del riu ve clarament de ponent, i la capçalera se situa molt a prop del Collet de Sant Jaume, per damunt dels mil cent metres d'altitud. En aquest punt es troben un parell de surgències que donen origen a la riera de Merlès: la font de la Mata i els degotalls o fonts de la riera de Merlès.Aquesta ruta us acostarà a totes dues alhora que uss permetrà conèixer el curs superior d'aquest riu salvatge, on gorgs i salts d'aigua us sorprendran a cada pas".

Més al nord de l'esmentat naixement, "davallen tres torrents que alimenten la riera de Merlès i que es van travessant durant al llarg de la caminada: el rec de la Rovira, el de Corrubí i el de Tubau".

Fitxa tècnica:

Punt d'inici: Sant Jaume de Frontanyà (plaça de l'Església)

Horari: Unes quatre hores, sense parades.

Distància: 15 km.

Dificultat: Baixa

Observacions: Alguns trams de camí poden estar molt enfangats després d'un període de pluges.

Publicat per: Assumpta Vall-llovera