NAIXEMENT DE LA RIERA DE MERLÈS

24 d'abril 2013

Església de Sant Jaume de Frontanyà

Avui hem decidit anar a fer aquest recorregut, ja que tenim especial curiositat per conèixer el naixement dels rius del nostre país.

Seguint les indicacions del llibre "Excursions als naixements dels rius de Catalunya" d'Albert Vicens Llauradó, "XII Premi Vèrtex", hem fet l'itinerari, però sobre el terreny hem trobat un parell de punts perdedors una mica perdedors i es per això que ens decidim explicar la nostra experiència sobre recorregut, amb la intenció d'aclarir aquest parell de punts, ja que en cas d'equivocar-se ens algun d'aquests punts pot comportar fer un parell d'hores de marrada.

Comencem el camí a l'esquerra de l'església de Sant Jaume de Frontanyà vorejant el cementiri. De seguida travessem la carretera de La Pobla de Lillet i continuem per una pista asfaltada d'enfront. Cinquanta metres endavant s'acaba l'asfalt i deixem a la dreta la masia de Casablanca, i per la pista de l'esquerra baixem cap al fons de la vall.

Després d'una forta baixada (possible drecera) arribem a un encreuament. Prenem la pista de la dreta, baixant encara. De seguida creuem el torrent i després d'una curta pujada travessem les feixes de Can Volant (restes de la casa damunt del camí).

A 10 minuts hi ha bifurcació de pistes, prenem la de la dreta, baixant.

Nova cruïlla, seguim la pista de l'esquerra, travessem a gual el torrent. Cent cinquanta metres més enllà, a mà dreta descobrim el gorg del matxo, un dels molts que trobarem al llarg del recorregut.

Continuem per la pista principal, sense fer cas dels trencants secundaris, avançant pel marge esquerra de la riera del Molí, o sigui, tenim la riera a la nostra dreta.

Encreuament, tombem a la dreta per la pista principal. En un revolt de la carretera a l'esquerra, ens desviem (uns 30 m.)  per un corriol a la dreta que ens porta al gorg Blau.

Tornem a la pista i al cap d'avall de la baixada creuem la riera.

Seguim la pista i passem pel costat de les ruïnes del molí de Moreta, uns metres més avall a la dreta hi ha la font del Molí. Aquí hi ha dues opcions, continuar per la pista o travessar la riera i procurar descobrir un corriol que a trossos es fa fonedís i es segueix pel mig del bosc sense cap indicació. Aconsellem passar per la pista. Més endavant, després de trevessar la riera, conectem amb la pista cimentada de Sant Esteve de la Riba, la prenem cap a l'esquerra travessant el riu. Comencem a pujar i a uns 100 metres hi ha un corriol que baixa decidit sobre el gorg Rodon.

I uns 20 metres més amunt hi ha un altre corriol que també baixa entre els arbres fins el gorg Negre.

Tornem a la pista que puja amunt fins a Sant Esteve de la Riba.

Deixem Sant Esteve de la Riba a l'esquerra i continuem per la pista, deixant a la dreta l'antic camí de transhumància a Grombrén. Ens tornem a apropar al riu, ignorant una pista secundària que baixa a mà esquerra. A partir d'aquí anirem seguint sempre la pista principal ignorant els trencalls secundaris, tot remuntant la riera de Merlès, aquí anomenada rec del Prat fins el seu naixement.

Aiguabarreig del rec del Forat, a la nostra dreta, amb la riera de Merlès (rec del Prat). Continuem pista amunt, travessant l'afluent. Poc més enllà passem pel costat del molí de la Riba. La vall, que fins aleshores havia seguit una clara direcció nord, tomba progressivament a l'oest. Des d'aquesta serralada, que supera els mil cinc-cent metres d'altitud, devallen tres torrents que alimenten la riera de Merlès, i que anirem travessant al llarg de la caminada: el rec de la Rovira, el de Corrubí i el de Tubau.

Travessem el rec de la Rovira just on un petit embassament reté les aigües de la riera de Merlès. Poc abans, ran del camí hem passat per la font del Pantà.

Una mica més endavant hi ha el bonic salt de Caselles.

Bifurcació, travessem la pista de l'esquerra, una mica més avall travessem el riu per un pont de ciment.

A l'altra banda del pont, trobem una cruïlla i prenem la pista de la dreta, (la de l'esquerra ens portaria a la masia de Les Planes). A partir d'aquí podeu seguir uns senyals rodons vermells. A uns tres minuts un camí travessa el riu, no l'hem de travessar, hem d'esperar dos minuts més, llavors si, hem de travessar el riu i pujar pel camí suaument, ara pel marge esquerra de la riera de Merlès, o sigui tenim la riera a la nostra esquerra.

 Anem seguint els senyals vermells travessem el rec de Tubau, darrer afluent remarcable que baixa dels alts de Tubau. Poc més enllà compartirem els senyals vermells amb uns de verds, aquests verds s'acaben quan arribem a un salt d'aigua i gorg molt bonic. (En aquest indret es veuen restes d'haver muntat algun esport d'aventura, ara les poques passeres estan obsoletes). Per veure el gorg hi ha un petit corriol, que comença en un senyal en un boix a l'esquerra, hi ha uns 10 metres fins el gorg.

Una vegada visitat el gorg tornem a la pista i de seguida la deixem i agafem un camí a la dreta que puja un marge i dona a un pla. Deixem la riera enrere i seguim el corriol, que no tardarem a travessar altre vegada a gual i de seguida trobem un petit salt amb el seu gorg, passem pel costat per un corriol entre boixos i el travessem a gual uns metres més amunt. Agafem un corriol a l'esquerra, de seguida el corriol es converteix en camí i uns metres més enllà en un camí ample herbat. Anem seguint els senyals vermells, que una mica més endavant compartirem amb uns de blaus, que no deixarem fins trobar la carretera que ve de Tubau.

Arribem a una gran esplanada i trobem les ruïnes de Can Ribollet.

Continuem pel camí seguint les marques fins que sortim a la carretera que ve de la casa de Tubau, la seguim a l'esquerra fins a trobar  un regaró, a la dreta de la carretera, amb moltes senyals blaves i una palanca de fusta, però L'aigua d'aquest petit torrent ve de més amunt.

 Cal seguir la carretera a l'esquerra on uns metres més amunt trobarem la font de La Mata, es tracte d'una surgència on l'aigua brolla del subsòl a través d'una obertura de la roca. Ens trobem davant un dels dos naixement de la riera de Merlès.

Per veure la surgència superior, cal continuar per la pista, que ara comença a pujar. Cinquanta metres més enllà de la font de la Mata, prenem una pista secundària que arrenca a mà dreta, superant un filat. Després d'una curta pujada, la pista esdevé sender i baixa a cercar el rierol. Aquí no hi ha senyals, bifurcació, seguim el corriol de l'esquerra, pocs metres més endavant fem cap al riu, el travessem i per un corriol poc definit remuntem el seu marge esquerre durant uns dos-cents metres. Si es vol evitar la vegetació una mica espessa de vora el rierol, es pot agafar un corriol, que comença on hi ha una fita i pujar, i quan més o menys hem fet aquests dos-cents metres, una altre fita ens indicarà que hem de baixar fins a tocar el rierol i que és on hi ha un dels naixements de la riera de Merlès. L'aigua acumulada a la cubeta superior s'infiltra i raja per uns degotalls entre concrecions calcàries, al peu de les quals s'embassa i comença el seu viatge torrent avall.

Tornem a la pista i seguim a la dreta fins el Coll de Sant Jaume, seguim la carretera cap a l'esquerra fins a Sant Jaume de Frontannyà.

 

Informació sobre aquesta riera treta del llibre "Excursions als naixements dels rius de Catalunya" "de Albert Vicens Llauradó: La versió oficial situa el naixement de la riera de Merles als alts de Tubau, una serralada de formes arrodonides que tanca la conca pel nord.Això no obstant, el curs del riu ve clarament de ponent, i la capçalera se situa molt a prop del Collet de Sant Jaume, per damunt dels mil cent metres d'altitud. En aquest punt es troben un parell de surgències que donen origen a la riera de Merlès: la font de la Mata i els degotalls o fonts de la riera de Merlès.Aquesta ruta us acostarà a totes dues alhora que uss permetrà conèixer el curs superior d'aquest riu salvatge, on gorgs i salts d'aigua us sorprendran a cada pas".

Més al nord de l'esmentat naixement, "davallen tres torrents que alimenten la riera de Merlès i que es van travessant durant al llarg de la caminada: el rec de la Rovira, el de Corrubí i el de Tubau".

Fitxa tècnica:

Punt d'inici: Sant Jaume de Frontanyà (plaça de l'Església)

Horari: Unes quatre hores, sense parades.

Distància: 15 km.

Dificultat: Baixa

Observacions: Alguns trams de camí poden estar molt enfangats després d'un període de pluges.

Publicat per: Assumpta Vall-llovera

REVISEU ELS VOSTRES EQUIPS DE FERRADA

La Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme UIAA està en un procés de revisió de la seguretat de diferents sets de vies ferrades.

Fins ara ha detectat problemes de seguretat en diversos sets que es basen en sistemes de cintes elàstiques i, més recentment (veure notícia que adjuntem), en que es basen en sistemes de fricció de la corda. Els fabricants de les esmentats models s'han sumat a l'esmentada revisió ja sigui fent campanya per a retirar-los directament o bé demanant no usar-los fins que es conclogui l'esmentat procés de revisió.

Els models afectats per aquestes crides de la UIAA són els següents: http://www.facebook.com/l/HAQGnE5n5AQHUXQzzbsaGq00oOD_Cj4oU0N-uCIzfHzGzBg/theuiaa.org/upload_area/files/1/via_ferrata_List_of_recalls_Table_UIAA.pdf

Igualment, la UIAA recorda en el mateix document, que en cap cas no s'ha de superar la vida útil estimada de qualsevol set de ferrada no afectat per aquestes crides.

Complementàriament, us passem la notícia apareguda al portal Desnivel.com relacionada amb aquest procés de revisió, en la que, entre altres, es tradueix a l'espanyol el comunicat de la UIAA:
http://www.facebook.com/l/_AQG87PY3AQHUcAHg88RgknJ-QZgDXzqdNaM4-_JwIVylFA/smtp.desnivel.es/material/noticias/llamada-general-a-la-revision-de-sets-de-vias-ferrata-basados-en-sistemas-de-friccion

Reviseu, doncs, el vostre equip de ferrada abans de fer-lo servir.

Disfrutem de la via, però amb seguretat!

Agustí Ten.

Excursió al Gorg Negre de Gualba des de Santa Fe del Montseny

Dimecres 10 d'abril de 2013

Aquest dimecres ens hem proposat anar al Gorg Negre de Gualba des de Santa Fe del Montseny. Fa temps que hi volíem anar des de Gualba, però no varem trobar cap itinerari clar per poder-hi accedir, a més des del Centre del RAC, ens ho varen desaconsellar.

Aquesta vegada tampoc hem trobat cap itinerari clar i hem agafat el mapa i ho hem provat, i ho hem trobat.

Hem deixat el cotxe al pàrquing de Can Casades (Centre d'Informació) i ens hem dirigit cap a la presa del pantà de Santa Fe, no hi ha cap senyal que indiqui la quin camí hem d'agafar, n'agafem un, però veiem que ens porta a Riells i tornem enrera.

Posats d'esquena al pantà, agafem un camí que hi ha una pedra grossa a l'esquerra i anem avall, deixem aquest camí ample, i agafem un corriol que el compartim amb l'aigua que s'hi escorre fins arribar a una pista ampla (uns 10m.). Sabem que hem d'anar fins a la Central 2 i agafem la pista ampla i anem baixant amb ziga-zagues pel costat de la riera de Gualba. És una riera neta i amb el fons de pedra, amb petits salts i gorgs.

A mig indret ens parem a esmorzar i continuem avall. Es trobem dos camins, seguim el principal, trobem alguns trencants a la dreta, però seguim la pista principal. L'Asun ens diu que ha vist unes canonades, però com que sentim la riera a prop, arribem fins al fons, però veiem que l'hem de travessar i no ens sembla una bona idea, tornem enrera un parell de revolts i seguim la pista que hi ha marcades les roderes d'un tractor, això ens fa pensar que pot ser que ens porti a la Central 2.

Evidentment quan fa una estona que seguim el camí amb senyals de tractor, trobem les canonades.

Ja amb més seguretat seguim el camí i es veu clarament que no fa pas gaire que han posat canonades noves i aquestes ens portaran a la Central 2. Seguim endavant i ja veiem la Central a sota.

 

Ens dirigim a la petita presa, la travessem tranquil.lament i agafem un corriol que baixa, tenim la riera a la nostra dreta.

El camí és una mica esmolat, sobretot algunes roques del costat de la riera. Arribem a un cim de roques que hem de baixar i ja tenim el salt del Gorg Negre a sota.

 

Com també sabíem a sobre el gorg negra hi ha dues creus sobre unes roques. Des d'aquest punt es poden veure totes dues. Segons hem llegit, en aquest indret s'hi expliquen llegendes de bruixes i dimonis.

  

Una vegada fetes les fotografies de rigor, emprenem la tornada.

Editat per: Assumpta Vall-llovera


Fitxa tècnica:
Llargada: 11 km.
Dificultat: Baixa ( tret de la baixada des de la Central que es pot considerar grau Mitjà)
Temps: 5 hores
Desnivell: 500 m.
Mode: Peu  

Nosaltres  amb parades i tot hi hem estat unes 6,30 hores.

Nota: Hem parlat amb gent del parc del Montseny i sembla ser que la Diputació té  previst senyalar aquest itinerari des de Gualba a Santa Fe. Seria un itinerari magnífic sobretot per poder-lo fer amb la seguretat que es va pel bon camí.

SORTIDA FAMILIAR A LES TINES DE LA VALL DEL FLEQUER

10 de març de 2013

Aquest recorregut es troba entre el Pont de Vilomara i Roquefort, és un recorregut senyalitzat i hi ha cartells informatius que ens expliquen la història d'aquestes Tines.

Sortim a les 8 del matí de Centelles, i arribem a l'aparcament, limitat a uns 10 cotxes,  que es troba a l'inici de la ruta de les Tines, cap a 2/4 de 10.

Caminem uns deu minuts i a la dreta ja trobem el camí que ens porta a les primeres Tines, les "d'en Bleda", i ha el cartell que ens explica detalladament i amb gràfics la seva història.

Continuem el camí, travessem la riera i ens trobem a les tines "d'en Tosques", on esmorzem.

 

Després de fer una bona reposada continuem pel bosc, per un camí que, últimament han netejat i ens dirigim cap a les properes tines, que son les de "L'escudelleta".

Continuem i arribem a les "d'en Ricardo", aquestes es troben arran de la Riera.

I aquí agafem el camí de retorn per una pista de muntanya fins arribar a l'aparcament on tenim els cotxes.

A continuació posem alguns detalls de les tines i les seves barraques.

Forat d'on sortia el vi, dintre la barraca corresponent a cada Tina.

Sostre d'una barraca.

Premsa mòbil.

Interior d'una Tina.

La sortida ha durat menys de 3 hores el que ens permet anar a dinar a casa, tot i que ens sap greu deixar aquest paratge, bonic i acollidor i també cal dir que ens ha fet un bon dia.

Comentem que sempre que sigui possible, les sortides seran de tot el dia per poder gaudir sense presses de l'indret on anem i no  haver de frisar per la tornada.

Tothom està molt content d'aquesta sortida, i ja esperem la propera.

Editat per: Assumpta Vall-llovera

Excursió al "SOBREPUNY" des de Vilada

Novembre 2012

Feia temps que ens havien parlat d'aquesta excursió i un dimecres ens varem proposar fer-la i conèixer aquest indret.

Varem sortir de Vilada, i segons les indicacions de la senyora de l'estanc, varem agafar la carretera de Sant Romà de l'Aclusa. En ser a l'indret de la Casa de Comelles varem deixar el cotxe.

Varem agafar a l'esquerra, una pista de desemboscar i varem anar pujant fins arribar al coll de Rosset, a partir d'aqui varem trobar els senyals de color groc que venen des de Vilada i que passen pel Castell de Rosset. Després d'una breu pujada pel bosc, varem arribar a la casa d'Espinagalls, totalment enrunada, a l'esquerra de la casa hi ha un corriol que al cap d'uns 30 minuts ens va portar novament la pista,

Seguirem la pista fins arribar al Coll de Baix, sense passar el filat del bestiar  varem pujar per un camí que s'endevina a l'esquerra que va pujant al costat del filat pel mig del bosc fins arribar al Coll del Mig, aquí varem travessar el filat i un rètol ,que gairebé no es llegeix, ens orienta continuar per l'esquerra un camí amb una forta pujada fins arribar al Coll de Faig, on hi ha rètols que indiquen encreaument de camins, Lurdes de la Nou, Sant Romà de l'Aclusa i Vilada, aquest és d'on veníem nosaltres.

Aquí, tal com indica el rètol, agafem un corriol amb molta pujada i a trossos molt esmolat, que transcorra amb ziga-zagues entre els pins, i seguint els senyals pintades grogues als arbres, ens porta a Sobrepuny.

Aquest cim la part nord hi ha molts arbres que tapen la vista, però seguint una mica la carena podem contemplar tota la banda del pantà de la Baells, Vallcebre, el Gallina Pelada, el Pedraforca i el Cadí. 

  

Després de contemplar la vista per tots cantons, fer un mossec i una bona reposada, emprenem el camí de tornada, pelmateix camí, aquesta vegada però  no varem agafar el corriol que va a la casa d'Espinagalls, varem seguir la pista, que també ens hi va portar.

Collada de baix, a la tarda.

En arribar al cotxe, varem continuar la carretera fins a Sant Romà de l'Aclusa.

Al costat de l'ermita hi ha una casa que fa de refugi on hi ha uns parella jove que ens varen dir que l'estant arreglant, varem demanar si ens podien fer un cafè i molt amables ens el varen fer. Ens va anar molt bé, doncs el sol ja s'havia port i feia molt i molt fred.

 

Casa refugi.

Tot i que aquest indret de l'Aclusa ja el coneixíem una mica, varem recordar que a partir d'aquí es poden fer moltes excursions. Hi tornarem un altre dia.

Mapa de l'itinerari que varem seguir.

Fitxa tècnica:

Llargada:Uns 18 kilometres

Dificultat: Baixa

Temps: unes 4 hores

Desnivell: 650 m.

Època: Tot l'any

Mode: a peu

Publicat per: Assumpta Vall-llovera

Nota: Com veieu aquesta vegada em inclòs un mapa que indica l'itinerari i les dades tècniques de l'excursió. Aquesta ampliació de dades està motivada perquè hi ha persones que venen al centre a informar-se de sortides per fer amb la família o amb un grup d'amics i pensem que després d'informar-los poden consultar aquest "blog" per ampliar informació.

SORTIDA FAMILIAR A TAVERTET, SANT CORNELI, L'AVENC

24 de novembre de 2012

Encara que faci dies que hem fet aquesta sortida, crec val la pena que en quedi constància, ja que ens va fer un dia de molt fred, boira i vent i els més petits es varen comportar cim uns vertaders muntanyencs suportant les inclemències del temps sense queixar-se i amb bon humor.

Varem sortir de Tavertet i ens varem dirigir cap a l'ermita de Sant Corneli, on pensàvem esmorzar. A mida que anàvem pujant hi havia més boira que va augmentar en arribar a l'ermita.

Ens varem resguardar en el porxo per esmorzar. 

              

Després d'esmorzar varem continuar la ruta que ens havia de portar al Coll del Perer i girant a la dreta i anant carenejant fins el Coll de Cortils.

La boira no ens deixava i, tot i el vent no marxava.

Era una llàstima ja que des d'aquesta carena les vistes son espectaculars, sobretot del cantó de la Garrotxa, El Far, Rupit, Agullola, etc.

Ens aturem un moment per agafar el que se'n diu "Rosa Masqueta"

 i la Sílvia ens explica com se'n fa un xarop que ajuda a prevenir els referdats, tot i que la que es troba per aquí no és la vertadera.

No ens podem parar gaire ja que, tot i que anem abrigats la humita es fa sentir, i seguir fins a la Roca Llarga, on sembla que la boira sembla a aclarir-se, i surt una mica un sol molt espentat.

Ens fem la foto de rigor i anem a arresserar-nos a la Bauma dels Cortils per dinar.

Sense encantar-nos massa, doncs tot i estar sota la bauma, feia fred, dinem i, aprofitem per contemplar una mica la panoràmica que ens deixa veure la boira i ens encaminem cap a l'Avenc a agafar els cotxes i cap a casa.

Tots ens ha agradat molt aquesta sortida i hem quedat que en un dia clar, ha de ser espectacular, i quedem que la tornarem a fer el proper any.

Publicat per Assumpta Vall-llovera